NockPoint o punt d’enflexament

Referencia: http://www.lograrco.es/wp-content/uploads/2015/03/El-Punto-de-Enfleche-o-Nock-Point.pdf

Saber on col·locar la fletxa a la nostra corda és molt important tot i que sovint oblidem. Si bé és cert que cada arquer tindrà unes preferències i alçada indicada per a la seva tir i el seu material, també és cert que, al principi necessitarem una sèrie de recomanacions per situar-lo en algun punt.

Per punt d’enflexament o de encoque (nock point en anglès) entenem el lloc de la corda on situarem el culatí de la nostra fletxa per realitzar el tir i que, per tractar de fer uns tirs sempre iguals, serà un punt concret i fixe.

Aquest punt podem delimitar-amb el que comunament anomenem nocks i que en la reglamentació de denomina Localitzadors de Culatí. Es tracta de posar en el nostre folre central uns topalls que mantinguin el culatí en el punt exacte on volem que estigui. Per això podem utilitzar un o dos d’aquests localitzadors. En el cas de posar un de sol, és recomanable posar el de dalt, ja que en el moment de tensió de l’arc i reducció de l’angle entre corda i fletxa, es tendeix a realitzar més força per sota de la fletxa, amb la qual cosa el culatí tendeix a pujar cap amunt per la corda.

Una bona manera per saber on col·locar el culatí de la nostra fletxa és la d’utilitzar una regla fismelle per mesurar l’altura de la fletxa respecte a la corda. A la part curta de la regla tenim l’escala que utilitzarem per mesurar el nostre nock point.

Posant la corda en les pinces del costat curt de la regla i donant suport al costat llarg en el reposafletxes, veurem que ens queden unes mesures en paral·lel a la corda que són les que utilitzarem per delimitar el nostre punt d’encaix.

La importància del punt d’encaix rau en què un punt baix pot fer que la ploma, i fins i tot la fletxa toqui massa el reposafletxes produint un rebot, el que alteraria el vol. D’altra banda, una gran alçada ens donaria una fletxa que surt de l’arc cap avall, de manera que, no només partiria d’una posició de sortida en gran caiguda sinó que, a més, en un intent per estabilitzar també podria xocar contra el reposafletxes o la finestra. D’aquí la importancia de trobar un lloc en el qual la fletxa abandoni l’arc el més netament possible.

Cada arquer ha de trobar el seu millor punt d’encaix, i això dependrà de molts matisos que, a més, varien al llarg de la pràctica del nostre esport. Tipus de fletxa, tipus d’arc, tipus de reposafletxes, corda, ancoratge, potència, … Són factors que influeixen en l’elecció d’una alçada o una altra del punt d’encaix. Però també és cert que hi ha una sèrie de marges generals que podem utilitzar per començar a tirar i des dels quals tractar de trobar l’altura que millor ens funciona.

En general els arcs amb reposafletxes poden tirar amb una alçada menor, de vegades propera als 90º. En canvi els arcs que utilitzen la finestra per donar suport a la fletxa necessiten major altura, que els donarà un major marge de sortida.

Usant aquests rangs les fletxes volen bé, però si observem que fan moviments estranys (oscil·lacions dalt a baix) pot ser que sigui per la col·locació del nock. Com tot en aquesta pràctica descartarem que es tracti de defectes en la nostra tècnica, i un cop descartats els mateixos, podem procedir a retocar el nostre punt d’encaix. Com a proves d’ajust del nock podem utilitzar la Prova del Paper i la Prova de la Fletxa Nua, encara que sent arquer novell recomanem no obsessionar-se amb l’ajust del nock, només quan es porti un temps tirant i amb una tècnica definida es poden apreciar ajustos mes avançats.

D’altra banda, ¿què podem fer servir per localitzar el nostre punt d’encaix? El punt d’encaix se sol marcar amb uns nocks metàl·lics folrats amb goma en el seu interior o amb nocks de fil (generalment s’usa seda dental que dóna bons resultats en qüestió d’adherència). 

Els avantatges i desavantatges d’ambdós tipus:

Els nocks metàl·lics cal posar-los amb unes alicates especials, i si no els hi fixem bé correm el risc que se’ns desplacin i fins i tot que en un moment de solta surtin disparats. Malgrat això, de vegades es segueixen recomanant als arquers novells ja que moure aquest nock és més senzill, i amb potències baixes no hi ha tant risc. 

Els nocks de fil es solen fer amb seda dental, fil de folres o amb fil especial per nocks, encara que es podria usar qualsevol fil. Es tracta d’uns nocks amb els quals no correm el risc que surtin disparats i fets correctament són molt fiables. Però necessitarem una mica de pràctica per realitzar-los i per canviar-los de lloc haurem de tallar els fils i tornar a fer el nock sencer.

Leave a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada